Bibliography

La Mediterrània és una mar semitancada i que pateix una gran pressió a causa de l’activitat humana vora la costa, dos aspectes que la fan especialmente vulnerable al canvi climàtic. Les observacions pluridecennals mostren que la mar catalana s’està escalfant a una velocitat de 0,3 ºC per decenni i que el nivell del mar augmenta gairebé quatre centímetres per decenni, i els models apunten que gairebé la meitat d’aquests canvis han estat causats per l’escalfament global d’origen antropogènic. Aquests canvis progressius, juntament amb episodis puntuals de sobreescalfament a l’estiu o amb un augment de les tempestes de tardor, tenen efectes en els ecosistemes marins. Les comunitats de coral·ligen dels fons litorals, formades sobretot per organismes sèssils i de creixement lent, experimenten episodis de mortaldats massives dels quals els costa molt recuperar-se. L’extensió dels alguers de Posidonia és sensible a la temperatura i a les variacions del nivell del mar. A l’ecosistema pelàgic, els models preveuen un increment de la producció primària bruta del fitoplàncton que no es veu reflectida en un augment de la productivitat planctònica neta perquè també s’incrementa la respiració. Tant entre els organismes sèssils com en els que es poden moure (vàgils), s’observa un desplaçament cap al nord d’algunes espècies habituals al litoral català, mentre que la presencia d’espècies termòfiles vingudes de més al sud augmenta. Els hiverns suaus, la poca pluviositat i els estius càlids afavoreixen els eixams de meduses a les platges. A més, algunes algues toxiques es poden veure afavorides per aigües més càlides i més estratificades. Alguns d’aquests canvis constitueixen amenaces per als serveis de què els ecosistemes marins proveeixen la societat: referents culturals, recursos econòmics directes (turisme i pesca), protecció pel que fa a l’erosió, la captura i l’emmagatzemament de CO2 atmosfèric, o l’aprofitament farmacèutic i industrial de la riquesa genètica i metabòlica. Malauradament, els agents climàtics actuen sinèrgicament i en la mateixa direcció que molts altres agents antròpics. Recomanem, doncs, que els esforços de mitigació de l’escalfament global vagin acompanyats d’esforços de millora i de regulació d’activitats d’impacte ambiental com ho són algunes arts de pesca, la pol·lució, l’explotació recreativa o la construcció. Es fa imprescindible, també, dissenyar i aplicar estratègies d’inversió en recerca i monitoratge i en protecció d’hàbitats singulars.